Comerços Verds de l'Eixample

Cafès Novell: cap al cafè 100% responsable i amb màxima qualitat

Cafès Novell disposa d'un bar al barri de la Sagrada Família

Fruit d'una decisió netament empresarial, aquesta empresa familiar va voler incorporar el cafè responsable amb l'aspiració que tots els seus productes acabessin sent certificats. Els passos, però, s'han anat fent de manera progressiva quan s'han complert un seguit de condicions de manera que no es veiessin afectades la qualitat ni el preu per al consumidor.

Aquesta línia es va iniciar al 1999 tot i que formalment el pas més rellevant es dóna a l’octubre del 2004 amb la certificació UTZ KAPEH i planteja un desenvolupament progressiu fins arribar al 100% del cafè certificat en 10-15 anys.

L'objectiu és augmentar progressivament el percentatge de cafè responsable dins el conjunt de les vendes sense afectar el preu ni la qualitat, millorant la confiança i la satisfacció de la clientela i obtenint el benefici d’un posicionament estratègic i singular.

- Les pràctiques que estan desenvolupant, i les vinculen clarament al model de negoci i a la seva estratègia empresarial.

- No voldrien que se'ls associés a una acció de bona fe o caritativa: ja els està bé fer una acció positiva per a la societat però pretenen que aquesta sigui un valor afegit, no l’atribut central del seu producte, el qual ha de ser per damunt de tot la qualitat.

- La comunicació de l’RSE no ha estat remarcable. Hi ha hagut una voluntat d’evitar ser valorats pel factor solidari pel fet que podia alterar el seu posicionament basat en la qualitat del producte.

- El llançament del nou producte “Filosofia Q” incorpora una línia comunicativa de màrqueting que incorpora valors d’RSE.

Veure fitxa completa (Aquesta fitxa va ser elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

Banak Importa planta un arbre per cada moble venut

Aquesta empresa valenciana té un establiment al barri de la Sagrada Família

Banak Importa planta un arbre per cada moble venut. Afirma que retorna més del que pren de la natura ja que per al 95% dels mobles que fa utilitza menys d'un arbre.

Bajo el lema "un mueble, un árbol" la empresa valenciana se compromete a plantar un árbol por cada uno de sus muebles vendidos en la red de tiendas (más de 249 entre España, Italia y Portugal).

SABIAS QUE…PLANTAMOS ENTRE 20.000 Y 40.000 ÁRBOLES MENSUALES ???

Es el número de ventas que se realizan aproximadamente al mes, por lo, si contamos desde enero de este año, YA LLEVAMOS CERCA DE 200.000 ÁRBOLES PLANTADOS EN LO QUE LLEVAMOS DE AÑO!!! (agosto 2008)

Web: www.banakimporta.es

La Cooperativa Plana de Vic ha estat reconeguda per la seva responsabilitat social

La cooperativa Plana de Vic ha ampliat la seva xarxa de botigues amb l’obertura d’un nou punt de venda a la ciutat de Barcelona. Aquest nou punt de distribució de productes cooperatius, ubicat al barri de la Sagrada Família, té un gran assortiment de productes frescos i també inclou lactis i xarcuteria amb certificació de qualitat i seguretat alimentàries. A més, també s’hi distribueixen productes artesans i plats preparats. Aquest segon punt de venda consolida el projecte d’activar una xarxa pròpia d’establiments d’autoservei ubicats al centre de les ciutats

La Cooperativa Plana de Vic ha estat reconeguda per la seva responsabilitat social. La Cambra de Comerç de Vic li ha atorgat el premi a la trajectòria valorant el fet que s'ha aconseguit 'la millora tècnica, econòmica i social' de les explotacions dels 1200 socis que actualment té. L'entitat organitzadora destaca d'aquesta cooperativa que ha tingut un 'creixement eficient i socialment responsable' utilitzant els valors del cooperativisme.

La patronal de 'botiguers' ficha a los chinos

La Unión de Asociaciones Chinas de Cataluña, con 4.000 empresas, se adhiere a Pimec

SERAFÍ DEL ARCO - Barcelona - 23/04/2007

Las tiendas y almacenes textiles de la calle de Trafalgar hace años que han dejado de pertencer a empresarios catalanes. Mejor dicho: sí lo son, pero proceden de China. El auge de esta comunidad en Cataluña, especialmente en Barcelona y muy particularmente en esta zona de la ciudad -conocida ya como el Chinatown del Eixample-, ha llevado a la Unión de Asociaciones Chinas de Cataluña, que agrupa a 4.000 empresas, a adherirse a la patronal Pimec. "La realidad es que hay unos comerciantes sin representanción", explica Alejandro Goñi, presidente de Pimec Comercio.

Es la primera vez que una asociación de empresarios chinos se integra en una patronal española, según Goñi, que no descarta repetir la experiencia con otras comunidades, como la paquistaní. "Digo ésta porque parece que está empezando a organizarse, faltan más señores Lam", señala el directivo de Pimec. Lam Cheun Ping es el presidente de la Unión y el impulsor del acuerdo, que llega tras un año conversaciones.

La Unión agrupa a 18 entidades, que abrazan tanto lo económico como la cultura. Desde la asociación textil -¿cómo no?- de Barcelona, y la de intercambio comercial entre Cataluña y China, a la Asociación de mujeres del comercio y la industria china en España. Pasando por dos casals: la asociación de paisanos de Qingtian y la de paisanos de Zhejiang.
No es casualidad. El 90% de los alrededor de 200.000 chinos que se han afincado en España -mayoritariamente durante la década de 1990- proceden de la provincia de Zhejiang, que tiene 45 millones de habitantes. Y de éstos, 160.000 son originarios de Qingtian, explica Lam Chuen. Un cuarto de los vecinos de esta localidad agrícola residen en España. En algunos casos, familias enteras.

El efecto llamada no es otro que la bonanza económica y la posibilidad de abrirse camino por su cuenta. "Primero llega uno, que se hace cargo de un restaurante traspasado -relata el presidente de la Unión de Asociaciones Chinas-. Cuando ya empieza a marchar, mete a su mujer y a dos o tres parientes, y los niños se encargan de llevar el ordenador del local cuando salen de la escuela. Mientras, el cabeza de familia ya está abriendo otro negocio, un almacén de ropa, por ejemplo". Hasta el punto de que una sola familia puede poseer más de tres negocios.

Trabajar y ahorrar, y en familia, nada nuevo en la sociedad catalana. Así es como del rollito de primavera se ha pasado al local de ropa, en cuyos rótulos aparece el correspondiente venda a l'engròs (venta al mayor) debajo del nombre del establecimiento. Para que no se diga. "Poco a poco nos estamos abriendo paso en todos los sectores, para dar respuesta a nuestras necesidades: peluquerías, inmobiliarias, agencias de viaje... Tenemos un espíritu muy emprendedor", asegura Lam Chuen.

Las cifras cantan. El Ayuntamiento de Barcelona cuenta 11.100 ciudadanos chinos empadronados. Según estimaciones de la Unión, de las 4.000 pequeñas y medianas empresas chinas que hay en Cataluña, 2.500 se ubican en Barcelona. Uno de cada cuatro chinos que viven en la capital catalana es botiguer.

"No podemos cerrar los ojos a la realidad: hay unos comerciantes en Cataluña que están sin representación. Queremos ser la patronal de todos los comerciantes", justifica Alejando Goñi, que no esconde la voluntad de Pimec de establecer mesas de interlocución para trabajar en los "dos principales problemas: la integración y las acusaciones de comerciantes y vecinos" de competencia desleal y de haber convertido zonas como la calle de Trafalgar en un monólogo.
Lam Chuen responde recordando que "tras una reciente inspección por parte de la Generalitat que duró seis meses, sólo se encontró un caso sin los papeles en regla".

El Chinatown s'obre al barri

Els comerços asiàtics de la Dreta de l'Eixample s'adapten més a l'entorn i assumeixen el caràcter d'establiments de barriada La moratòria n'ha equilibrat el teixit comercial

Mireia Rourera
Una família xinesa regenta el forn El forn del Cel, una granja de fa molts anys del carrer Roger de Flor
PERE VIRGILI

La comunitat xinesa establerta a l'anomenat Chinatown de Barcelona, a la Dreta de l'Eixample, ha deixat d'obrir botigues al ritme vertiginós amb què ho havia estat fent fins l'any passat. Totalment establerts, els immigrants xinesos, obligats per una moratòria comercial imposada per l'Ajuntament, que va entrar en vigor el març de l'any passat, han racionalitzat la seva oferta. Per entendre'ns: ja no hi ha una sabateria a cada cantonada. Però no només això. El look de les botigues també està millorant i, tot i que encara estan lluny d'entrar dintre dels cànons visuals occidentals (i propis d'aquesta zona), les seves botigues comencen a no semblar simples magatzems.

L'adaptació dels immigrants xinesos, per més que obligada, agrada als veïns de tota la vida i als comerciants, que els últims anys havien posat el crit al cel i havien protagonitzat múltiples protestes per denunciar "la mort del comerç del barri" i l'"empobriment comercial".

Des que el 27 de març va entrar en vigor la moratòria, que limita les noves obertures i impedeix noves botigues majoristes de roba i complements, les coses han canviat molt al Chinatown. A l'espera que l'Ajuntament decideixi el nou mapa comercial del barri, moltes botigues xineses han tancat. Proliferen els cartells de "lloguer" o "en venda" i els empresaris xinesos, pressionats per una Guàrdia Urbana que constantment controla que compleixin la normativa, han començat a traslladar-se a altres zones, entre les quals hi ha Fondo i Montigalà, a Badalona, on encara és més fàcil el contacte amb els seus principals clients: els venedors ambulants.

D'altra banda, els xinesos que continuen al barri, si bé no s'han integrat (aquesta és una comunitat que es manté molt al marge), han deixat d'obrir només negocis o bé de majoristes o bé dirigits a ells mateixos. Ara s'estan adaptant començant a regentar establiments que fins ara portaven gent d'aquí. Un exemple són diversos bars que han agafat després que els seus amos es jubilessin. O el Forn del Cel, una granja del carrer Roger de Flor que continua fent els mateixos brioixos d'abans. Els veïns ni han notat la diferència.


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 34. Dimecres, 6 de febrer del 2008
http://paper.avui.cat/article/barcelona/114685/chinatown/sobre/barri.html

Codi de Bones Pràctiques en establiments comercials de Barcelona

El Fòrum Ciutat i Comerç, integrat per entitats, associacions, organitzacions, i administracions públiques relacionades amb el món del comerç, proposa l’adopció d’un Codi de Bones Pràctiques Comercials que reforçarà la imatge de qualitat del comerç de Barcelona.

El petit i mitjà comerç i les activitats comercials aporten uns valors essencials de vertebració dels barris de la ciutat i són un dels millors exemples de la societat emprenedora, de convivència i integració social i cultural.

Des de les organitzacions del comerç integrants del Fòrum Ciutat i Comerç suggereixen que us sumeu a les recomanacions d’aquest Codi de Bones Pràctiques Comercials i que les adopteu com a decàleg. El vostre establiment hi sortirà guanyant i entre tots donarem un nou impuls al comerç de la ciutat. Per a qualsevol dubte sobre el Codi de Bones Pràctiques poseu-vos en contacte amb l’entitat que us representa o amb les entitats següents:


Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona
secretaria@conselldegremis.cat
FEGRAM fegram@fegram.com
PIMEC Comerç pimec@pimec.es
Fundació Barcelona Comerç. fundació@eixosbcn.org


L’elaboració d’aquest Codi de Bones pràctiques ha estat possible gràcies a la col·laboració del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona i el suport de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona.


Font i accés al codi: http://w3.bcn.es/fitxers/comerc/08bonespractiquesurdcat.114.pdf

Exposició Comerç amb justícia, d'Intermón-Oxfam

Exposició Comerç amb justícia, d'Intermón-Oxfam. Serà a l'aula ambiental del Punt Verd de barri de la Sagrada Família fins el proper 28 de gener. L'exposició es complementarà amb la tertúlia-cafè El comerç just, una eina de cooperació, el dimarts 27 de gener, a les 19 h.

Més informació i inscripcions: Servei d'Educació Ambiental. Punt Verd de Barri de la Sagrada Família. C/ Lepant, 281-283. Tel. 93 435 05 47, aula_ambiental@telefonica.net